© Centre Benenzon Catalunya   |    © DOMo ALda   |    e-correu: info@centrebenenzon.cat Acting-out És una actitud patològica del Musicoterapeuta (Mt). És l’impuls de dur a l’acció les seves confusions  transferidores i contra-transferidores. Per això, el Mt ha de conèixer-les i protegir-se’n.  Alhora hem de tenir present que al Mt l’interessa deixar anar l’acting out del pacient, tot controlant-lo evitant la lesió, autolesió i el trencament d’instruments. Aigua, l’ Com espai- setting: piscines, mar, rius, llacs. Aquofons  Tambors d’aigua; clepsidra amb aigua, bombolleig amb canyetes.  Arquetip (del grec αρχη, arjé, "font", "principi" o "origen", i τυπος, typos, "impressió" o "model") és el patró   exemplar del qual altres objectes, idees o conceptes es deriven.  La teoria de Carl G. Jung estableix que hi ha un llenguatge comú als éssers humans de tots els temps i llocs  del món, constituït per símbols primitius amb el qual s’expressa un contingut de la psique que està més enllà  de la raó. I va resumir l’arquetip en el concepte d’inconscient col·lectiu, és a dir, precisament aquella  dimensió de l'inconscient que transcendeix la psique individual i que, per tant, no es pot adjudicar als  continguts oblidats o reprimits. Cal afegir-hi que el mateix Jung va diferenciar les relacions entre instints i arquetips.  Axiomes de la comunicació (Watzlawick)  La teoria de la comunicació és concebuda com un ritual que els éssers humans duen a terme des que  neixen. Els teòrics han determinat cinc axiomes de la comunicació, també coneguts com axiomes de Paul  Watzlawick. Són axiomes perquè el seu compliment no pot, per lògica, no verificar-se. Són condicions de la  comunicació humana que sempre hi són:  1. És impossible no comunicar-se. Tot comportament és una forma de comunicació.  2. Tota comunicació té contingut i un nivell de relació. Tota comunicació té a més del significat de  les paraules, més informació sobre com vol ser entès qui parla i que li entenguin, alhora de com la  persona receptora entendrà el missatge, i com l’emissor veu la seva relació amb el receptor de la  informació.  3. La relació depèn de la manera en què s’estableixen les seqüències de comunicació que cada actor de la comunicació estableix. L’emissor i el receptor de la comunicació estructuren el flux de  la comunicació de forma diferent i així interpreten el seu propi comportament com una reacció davant  de l’altre.  4. Els subjectes de la comunicació utilitzen tant la comunicació sistemàtica (o digital) com  l'analògica. La comunicació implica tant la paraula, el que es diu, com la comunicació no verbal, el  cóm es diu. 5. Tota relació comunicacional és simètrica o complementària. La impossibilitat està en  dependència de les relacions socials. Es a dir, es dona una relació de poder idèntica o un individu  detecta major poder.   Burn-out  L’esgotament físic i mental que es produeix per la responsabilitat del Mt pel pacient, la dissociació i els  estats regressius a que es veu sotmès. És la síndrome de “cremar-se”.  Complex del no verbal (persona – comunicació –persona) És una unitat indivisible d’elements interrelacionats que constitueixen els fenòmens de comunicació entre  els éssers humans i que és l'objectiu d’estudi de la musicoteràpia.  Comunicació analògica És universal, no té límits ni codis establerts, està mes enllà dels signes, les paraules i les regles. És  comunicació no-verbal: postura, gestos, expressió facial, característiques de la veu, el ritme,…  Comunicació digital o sistemàtica És la que es pot codificar. És la que comporta una convenció de regles. No li cal o no existeix una correlació  entre el signe i el seu significat, entre la paraula i allò que representa (llevat de les onomatopeies).  Consigna Instrucció o disparador del conjunt de mecanismes dinàmics que el Mt posa en funcionament abans i durant  la sessió musicoterapèutica per tal de produir, estimular i accionar la relació amb el pacient.  Poden ser: Semidirectives   Verbals No directives No verbals Consignes Semidirectives Directives No directives No verbals Contratransferència És la resposta del Mt al impactar la transferència del pacient en el seu inconscient. És una investigació  objectiva de la subjectivitat del Mt, és la suma de la transferència del pacient més les pròpies experiències  del Mt. Coterapeuta - Ct Pot ser un altre Mt, o un altre professional de la salut amb capacitat clínica terapèutica que col·labora en la  sessió i recolza les actituds del Mt per afavorir-li el seu rol. Pot contaminar-se amb el verbal.