© Centre Benenzon Catalunya   |    © DOMo ALda   |    e-correu: info@centrebenenzon.cat Elements tècnics Per dur a terme un procés terapèutic útil i eficaç en musicoteràpia, cal tenir clar com han de ser els elements  tècnics fonamentals: el gabinet de musicoteràpia i l'instrumental. Escotoma => punt negre Del grec antic σκότος / skótos, tenebre, obscuritat És una zona de ceguesa parcial, temporal o permanent. És una taca fosca en el camp de visió que dificulta l’enfocament d’objectiu o el punt de visió. En un sentit figurat, ens referim a allò que s’ignora de la realitat perquè se’n manté allunyada de la  consciència. La saviesa popular ho representa com la ment veu només allò que hi vol veure malgrat les  evidències en contra, distorsiona la realitat perquè no accepta allò que es veu i existeix una intenció per  negar la realitat.  Això comporta sovint que l’observador falcegi els resultats si té tendència a crear punts cecs en la seva  percepció.  Espai vincular  Pel Model Benenzon de Musicoterapia no verbal, l’espai vincular (EV) és importantíssim. Si bé l’EV és la  distància que hi ha entre dues persones com a mínim, Mt i Pac, és on neix la comunicació no verbal la qual  els unirà i arribarà a la seva màxima creativitat. L'EV és l’espai que es forma entre dues o més persones  quan interaccionen les seves energies de comunicació i estableixen la relació terapèutica.  Fenomen totèmic  Escenificació dels rituals de les situacions que succeeixen en el tractament musicopsicoterapèutic, als  efectes de modificar i contenir positivament les descàrregues de tensió perilloses per a la integritat i  integració de l'individu en un determinat grup.  Diem que el fenomen totèmic és la conseqüència i la visualització de l'ISO Grupal.  Aquest fenomen succeeix en totes les relacions grupals. Gabinet de musicoteràpia  Ha d’estar aïllat dels sons exteriors, qualsevol emissió sonora és una pertorbació, si malgrat l’aïllament  arribessin sons exteriors, aquests han de o poden ser aprofitats i inclosos dins el context d’una sessió de  musicoteràpia (el refilar d’un ocell, el vent, la pluja ...).  El gabinet ha d’estar ventilat i il·luminat i ser de dimensions regulars, ni massa ampli, ni massa reduït.  Les parets, sense objectes decoratius i pintades d’un color sedant. Es busca el mínim d’estímuls, per  concentrar tot el treball en l’aspecte sonor i de moviment.  El sòl ha de ser de fusta per poder treballar amb tot el cos, per a la transmissió de les vibracions i fins i tot  per treballar descalços.  Ha de tenir dos armaris encastats perquè no entorpeixi el treball de desplaçament. Un dels armaris amb  instruments musicals i un altre amb aparells electrònics. També hi haurà una taula per col·locar els instruments i cadires o bancs disposats en cercle per desistir  lliure el centre del gabinet.  Gràfica sessió Mt  GOI Grup operatiu instrumental  Tot element que en generi un so audible pot esdevenir un element tècnic de musicoteràpia. Com a  instruments també són importants el propi cos, la veu, les palmades...  Els instruments del GOI els classifiquem com: Instruments musicals:  Són els manufacturats per a utilitzar-los com a instruments musicals o sonors amb importància per la  musicoteràpia, és a dir, fàcils de fer servir, fàcils de traspassar, de gran potència sonora, amb  tendència a l’expansió. Per exemple: tabals, bongos, panderetes, maraques o platerets es fan servir  molt perquè són petits, pesen relativament poc, són fàcils de transportar i alhora, poden ser percudits  amb diferents parts del cos humà.  Quan més primitiva sia la construcció de l’instrument i els materials més naturals, més a prop hi serà  de l’ideal musicoterapèutic: membranòfons de fusta, coco, bambú, xilòfons, marimbes...  Per últim afegir que encara que pel seu volum el piano, l’orgue o l’harmoni, per exemple, són  instruments complicats per a la feina quotidiana dins la musicoteràpia, pel treball amb sordesa o  hipoacúsia podem esdevenir objectes integradors ja que permeten rebre les vibracions mitjançant les  mans o el cos. Instrument corporal:  El cos és l’instrument més complert en totes les seves dimensions. És l’origen dels instruments  musicals ja que són un perllongament del cos humà. De tots els fenòmens sonors del cos el més  profund és la veu i el cant. Cal fer-los servir amb molta cura ja que es lliguen a l’ ISO del  musicoterapèuta.  Instruments creats:  Son instruments creats, improvisats i fabricats pels pacients o pel Mt. Història de vida en el no verbal  La història explicada en el verbal s’oblida fàcilment però la que va quedar en el no-verbal es reconeix encara  que passin molts anys. Per tant, la possibilitat d’expressar la història de la vida en el no-verbal és una de les  experiències més importants per les que ha de passar un Mt durant la seva formació.