© Centre Benenzon Catalunya   |    © DOMo ALda   |    e-correu: info@centrebenenzon.cat Matriu de la comunicació no verbal Sistema dinàmic i energètic de l’Inconscient connectat a infinites xarxes amb els nuclis de la memòria  arcaica, la memòria no verbal i les associacions corpori no - verbals que interaccionen alhora amb d’altres  nuclis. Metodologia general  Dues parts essencials: 1. De caràcter diagnòstic: Per a dur-la a terme omplim la fitxa musicoterapèutica i els testimonis de  l’enquadrament no-verbal. Aquesta fitxa és un interrogatori al pacient i/o familiars, sobre la història  sonora i musical del pacient. La fitxa és el primer contacte del pacient amb el/la musicoterapèuta.  Igualment, es aconsellable complimentar la fitxa de les dades familiars si en poden aportar dades.  2. Terapèutica: Les sessions de musicoteràpia. Establirem canals de comunicació de nivell regressiu  mitjançant l’ISO del/a pacient per obrir nous canals adreçats a la seva futura teràpia o integració a  grups.  Microfenòmens totèmics  Són les successions de rituals que es produeixen al llarg d'una sessió i que permeten dosificar les  descàrregues tensionals dels respectius ISOS.  Model Benenzon de Musicoteràpia (MBMT)  El Model Benenzon de Musicoteràpia (MBMT), també anomenat musicopsicoteràpia, pren el nom del seu  fundador el Prof. Dr. Rolando O. Benenzon.  L’objectiu fonamental del model és el d’establir nous canals de comunicació mitjançant el sistema  no-verbal  per a millorar i enfortir la salut del pacient El MBMT es basa en el concepte ISO, identitat sonora la qual ens  caracteritza a cadascú i en  forma part de la nostra personalitat.  Així, cercant, identificant i reconeixent l’ISO del pacient, la  MBMT com a teràpia no-verbal facilita al subjecte  confús comunicar-se i expresar els seus  sentiments i emocions. Durant el IX Congrés Mundial de musicoteràpia realitzat a Washington, USA, al novembre de  1999, el  model Benenzon va ser considerat com un dels cinc models més importants del món de la musicoteràpia.  Musicoterapia didàctica (Mtd)  És un sistema d'entrenament   d'alt nivell de capacitació creat pel professor Benenzon per  completar la formació del musicoterapeuta o formar agents d'educació, operadors comunitaris o de la salut  per desenvolupar les seves possibilitats de comunicació no-verbal.  És la columna vertebral de la formació. La MTD consisteix a crear un espai i un temps en un enquadrament  musicoterapèutic per tal que el Mt pugui experimentar i reconèixer en si mateix les experiències a les que  sotmetrà o sotmet als seus propis pacients. A través d'aquest sistema el musicoterapeuta podrà jugar en  successives oportunitats tant el rol de musicoterapeuta com el rol de pacient. El terme "jugar" té el significat  de llibertat d'acció, és a dir, no és una dramatització d’un fenomen terapèutic, sinó una alternativa  terapèutica més que té el Musicoterapeuta per a la seva formació.  Musicopsicoteràpia (Mpt)  És una psicoteràpia no-verbal que utilitza les expressions corpori - sonor - no-verbals per desenvolupar  un vincle relacional entre musicopsicoterapeuta i altres persones necessitades d'ajuda per millorar la qualitat  de la vida i rehabilitar i recuperar per a la societat, com així també produir canvis soci - culturals -  educatius en l'ecosistema i actuar en la prevenció primària de la salut comunitària.  Musicoterapeuta - Mt  En musicoteràpia, el Mt és aquell conductor de la sessió que treballa hàbilment l’escolta i l’expressió dels  codis no-verbals. És el que ha experimentat i desenvolupat al màxim les seves possibilitats de comunicació  analògica.  Treballant amb parella terapèutica és millor que el Mt no es contamini amb el verbal. És millor mantenir-se  només en la comunicació analògica.  Bernenzon: Todo punto ciego en el reconocimiento de las identidades sonoras del musicoterapeuta serà un  punto ciego en el reconocimiento de las identidades sonoras de sus pacientes.  Narcicisme  Admiració excessiva que algú sent per ell mateix. Freud quan en parla el refereix com un trastorn de  personalitat que es basa en l’amor a si mateix de forma malaltissa, patològica.  Dins del MBMT se’ns planteja el narcisisme del musicoterapeuta com “el moment que sorgeix vinculat  amb l’omnipotència del poder guarir tots els mals: furor curandis, i la ferida que en deixa”.