© Centre Benenzon Catalunya   |    © DOMo ALda   |    e-correu: info@centrebenenzon.cat Objecte intermediari / Objecte d’intermediació corporal  És tot aquell element afavoridor del passatge de les energies corpori - sonor - musicals amb  intencionalitat de comunicació entre ésser humà i un altre.  El podem entendre com un instrument de comunicació capaç d'actuar terapèuticament sobre el pacient  mitjançant la relació, sense desencadenar estats d'alarma intensos.  Depenent de la forma com s'utilitza l'instrument el podem qualificar com:  o Objecte defensiu: El pacient s’amaga darrera; converteix l’instrument en un escut pel seu cos i les  seves expressions.  o Objecte catàrtic: Facilita la descàrrega de la tensió acumulada.  o Objecte totèmic  o Objecte experimental: Experimentació de textura, forma, color, possibilitats...  o Objecte enquistat:  Quan el pacient l’embolcalla com si fos un tresor. L’instrument s’esdevé un  paràsit envoltat pel cos del pacient.  o Objecte provocatori  o Objecte Integrador: És un instrument que en un grup terapèutic lidera sobre els altres. Pot unificar  als altres. Solen ser instruments de gran repercussió que són elegits per una persona que lidera el  grup.  Principi d’ISO  Aquest principi en musicoteràpia es refereix a la identitat sonora. Implica respecte vers l'altre i cert  coneixement abans de començar a treballar. No som manipuladors de la gent, hem conèixer-los abans. Tots  tenim un identitat sonora que ens distingeix i ens caracteritza. És un principi dinàmic i no estàtic que canvia  amb les circumstàncies. Principi d’ISO, principi de la Musicopsicoteràpia  Cal reconèixer els ISOS del pacient i equilibrar-los als del musicopsicoterapeuta per a obrir canals de  comunicació entre ells. Aquest principi el podem fer extensiu a tot tipus de comunicació analògica, bé sigui familiar, escolar,  empresarial o institucional-comunitària.  Procés primari (Sigmund Freud)  A l'inconscient de l'ésser humà es mobilitzen energies que tendeixen a la descàrrega. Aquestes energies  estan constituïdes per imatges i pulsions, les característiques bàsiques són: o la atemporalitat (un temps particular que no té passat ni futur, diferent del que nosaltres concebem  amb la consciència i que té molt a veure amb el temps del no-verbal),  o la no lògica (no té un ordre, ni es regeix per consideracions lògiques, sinó per la prelògica. Absència  de coherència, com el llenguatge dels somnis) i  o l'absència de contradicció (no existeix el principi de contradicció, és a dir, no existeix ni el sí ni el  no. Tot és). Aquestes energies que estan surant lliurement es regeixen d'acord amb el que Freud va denominar el  procés primari. Tot es condensa o es mou d'acord amb la major possibilitat de descàrrega. Aquestes  energies formen les imatges plàstiques i els sons.  Freud: "el procés primari caracteritza el sistema Inconscient. En el cas del procés primari, l'energia psíquica   flueix lliurement, passant d'una representació a una altra, segons els mecanismes del desplaçament i de la  condensació; tendeix a recarregar plenament les representacions lligades a les experiències de satisfacció   constitutives del desig (al·lucinació primitiva). Totes aquestes energies del Inconscient tendeixen a  descarregar-se (Principi del Plaer) ".  Procés secundari (Sigmund Freud)  S. Freud planteja que tota energia de l'inconscient (I) tendeix a descarregar-se cap a la Consciència (C),  però abans d'arribar-hi passa pel Preconscient (P). En el P aquesta energia canvia de característiques  convertint-se en el que va denominar Procés Secundari, en el qual ja apareix la temporalitat (passat i  futur es reconeixen). L'energia és «lligada» abans de fluir en forma controlada, les representacions són  concentrades d'una manera més estable, la satisfacció s’ajorna i permet experiències mentals que posen a  prova les diferents vies de satisfacció possibles. L'oposició entre procés primari i procés secundari és  correlativa de l'existent entre principi de plaer i principi de realitat.És torna cronològic, ordenat i lògic,  de manera que les energies poden passar a la consciència i procedir a la descàrrega final.  Benenzon: “Podría decirse, utilizando una metáfora, que las energías se digitalizan. Por eso aquí puede  aparecer la palabra”.  Procés terciari (Héctor Juan Fiorini)  És el procés en el qual les   energies es carreguen i es  recarreguen de manera   simultània realimentant-se  constantment. És Poslógic, és a dir, coexisteixen el sistema prelògic de l'inconscient i el sistema lògic del  conscient. És transtemporal existeix passat, present i futur. Coexisteixen els principis de si-contradicció i  de no-contradicció.  Protocol  Els protocols reflecteixen la síntesi de les observacions dels aspectes fonamentals de la sessió i del seu  procés. Han de permetre una descripció ràpida dels esdeveniments i alhora han de reflectir dades molt  precises. Malgrat que comporten la dificultat del Mt i del Ct per dissociar-se al reflectir el no-verbal en un mitjà  bàsicament verbal, la seva utilitat pràctica és la de servir com a testimoni de la sessió per a poder  desenvolupar una investigació i seguiment posteriors.  Regles MBMT  Producte   d’una llarga i profunda experiència, les regles ens mstren que quan més  estrictament les fem servir, més llibertat ens donen amb el treball amb el pacient.  Sessió de musicoteràpia  Les sessions de   musicoteràpia constitueixen la part activa i terapèutica del  tractament on el Mt desplegarà tota la seva capacitat d'elaboració dels pensaments no verbals, les seves  estratègies per a l'obertura de canals de comunicació, la seva comprensió dels nivells regressius del seu  pacient, l'execució de múltiples formes d'expressió sonor-musicals i de moviment que serveixin d’estímul, de  resposta, de ressó, de vibracions...  Una sessió porta implícit el passatge per 3 etapes, no sempre regulables.  1. La primera etapa es diu d’escalfament, definida com el "conjunt de procediments que intervenen en  la preparació d’un organisme perquè es trobi en condicions òptimes per a l'acció". En aquesta primera  etapa el Mt haurà col·locat un instrument útil per a la descàrrega, creat alguns ritmes per afavorir  l’escalfament i fins i tot haurà donat consignes verbals.  2. D'aquí es passa gairebé espontàniament a la segona etapa de percepció i observació de  l'enquadrament no-verbal. En aquesta etapa el Mt percep la identitat sonora circumstancial que  porta el pacient i aconsegueix integrar-la en l'ISO guestáltic (és el mosaic dinàmic que caracteritza a  l'individu, ens permet descobrir el canal de comunicació per excel·lència del subjecte amb qui  pretenem tenir una relació terapèutica) del pacient. D'aquesta percepció elaborarà la millor estratègia  per obrir un canal de comunicació en aquest sentit.  3. La tercera etapa es diu de diàleg sonor. Aquí ja està establert el canal de comunicació i constitueix  el clímax de la sessió. És el moment en què s'aconsegueix vivenciar actituds inconscients que  aporten una riquesa de coneixement al pacient. Aquesta etapa de diàleg sonor pot donar-se al  començament de la sessió si el Mt té un coneixement molt clar de l’ISO del seu pacient. Una sessió en què s'ha aconseguit el diàleg sonor és fàcil de finalitzar, en canvi, quan no es produeix és  molt complicat donar per finalitzada la sessió.  Les sessions de musicoteràpia també es poden realitzar en grup, encara que aquest no ha de ser integrat  per més de sis pacients. Per això és necessària la presència d’un musicoterapeuta que actuarà  d'observador actiu, és a dir, estarà integrat en el grup, però serà com un jo-auxiliar, activant o desactivant  als pacients que ho requereixin en funció de la integració final del grup.  Setting  Espai on realitzem i es desenvolupa la sessió de musicoteràpia. En el MBMT hem de tenir present que el  setting també forma part de la consigna de un context no-verbal.  Silenci, el ...i les pauses com a objecte de comunicació: Dins de l’Espai Vincular i del cúmul d’energies que integren  els ISO, el silenci i les pauses són fonamentals perquè estructuren tot el conjunt.  Supervisió  És una   ajuda, un acolliment i una protecció pel musicoterapèuta. En tot procés  musicoterapèutic hi ha moments en que caldria que fos supervisat per una o més  persones alienes i no compromeses amb el vincle terapèutic.  “Tota relació terapèutica basada en la comunicació analògica ha de ser supervisada periòdicament”. Dr.  Rolando Benenon, Aplicaciones clínicas de la musicoteràpia.