© Centre Benenzon Catalunya   |    © DOMo ALda   |    e-correu: info@centrebenenzon.cat Temps biològic Homeòstasi psicosomàtica. És el temps que representa les funcions orgànico-psicològiques de l’individu.  Diu Benenzon: “determina el ritmo expresivo de un ser humano, su capacidad de sensopercepción, el  recorrido de las sensaciones y la elaboración y la expresión final de esa elaboración. Todo esto se resumirá  en el tiempo de respuesta de esas sensaciones”. R.O. Benenzon: La nueva musicoterapia, página 62.  Temps cronològic Aquell que es pot mesurar mitjançant instruments o aparell enregistradors d’intervals de temps: rellotges o  cronògrafs.  Temps de latència És el temps particular de cada ésser humà que succeeix entre la percepció d’un estímul de comunicació de  l’altre, llur elaboració, l’impacte en el nucli de la memòria no-verbal, la re-elaboració d’aquest impacte, re-  creació de la resposta i llur expressió. Temps terapèutic És l'adequació, harmonia i equilibri dels temps biològics i de latència del musicoterapeuta i del pacient.  Caracteritza la relació entre el pacient o grup de pacients i el Mt.  Fiorini l’anomena transtemporalitat, perquè forma part del procés terciari i només succeeix durant l’espai  creatiu o vincular.  Teoría del Jo-pell (Didier Anzieu) La pell és l'embolcall del cos, de la mateixa manera que la consciència tendeix a embolicar l'aparell psíquic.  Apareix doncs un jo-conscient continent de tot el psiquisme que tendeix a ocupar la superfície en  contacte amb el món exterior i a controlar el funcionament d'aquest aparell.  La teoria d’Anzieu es basa en dos principis generals:  1. Tota funció psíquica es desenvolupa recolzant-se en una funció corporal i el seu funcionament es  trasllada al pla mental.  L'òrgan més recent i més proper de la superfície -el còrtex-, tendeix a prendre la direcció del sistema quan  integra els altres subsistemes neurològics. Això succeeix també amb el Jo conscient, que dins de l'aparell  psíquic tendeix a ocupar la superfície en contacte amb el món exterior i a controlar el funcionament d'aquest  aparell.  El “jo individual” s’hi representa com una pell psíquica.  Tenim un cos o som un cos? La resposta per Didier Anzieu, és que nosaltres som un cos, no en tenim un.  Transferència És la comunicació que estableix el pacient amb el Mt des del seu estat regressiu durant la sessió  musicoterapèutica. S’esdevé de l’actitud del pacient de repetir els episodis ocorreguts en la seva història de relació maternal-  paternal-infantil, mitjançant el Mt. El pacient posa en el present el seu passat.  En musicoteràpia, el fenomen transferidor provocarà en el Pac la resposta a la seva angustia enfrontada  amb el Mt dins del no-verbal i esdevindrà producció sonoro-musical.  Triangle del psiquisme humà