El Model Benenzon de Musicoteràpia (MBMT), també anomenat musicopsicoterapia, pren el nom del seu fundador el Prof. Dr. Rolando O. Benenzon.
L’objectiu fonamental del model és el d’establir nous canals de comunicació mitjançant el sistema no-verbal per a millorar i enfortir la salud del pacient.
El MBMT es basa en el concepte ISO, identitat sonora la qual ens caracteritza a cadascú i en forma part de la nostra personalitat. Així, cercant, identificant i reconeixent l’ISO del pacient, la MBMT com a teràpia no-verbal facilita al subjecte confús comunicar-se i expresar els seus sentiments i emocions.
Durant el IX Congrés Mundial de musicoteràpia realitzat a Washington, USA, al novembre de 1999, el model Benenzon va ser considerat com un dels cinc models més importants del món de la musicoteràpia.
El Prof Dr Benenzon va començar a dissenyar aquest model l’any 1969 i el porta desenvolupant, organitzant i donant consistència teòrica durant aquests darrers anys d’aplicacions clíniques, formació i supervisió de musicoterapèutes en diversos països d’Amèrica i d’Europa.
El substrat teòric es basa en les idees d’autors com Freud, Jung, Watzlawick, Konrad Lorenz, Fiorini, Winnicott, entre d’altres i d’estudis profunds sobre la música i l’objecte sonor: P. Schaeffer, C. Sachs, M Shaffer entre d’altres i de fonaments de l’educació musical: Willems, Dalcroze, Kodaly, Orff, Martenot, etc.
Pertanyen al glossari del model els següents conceptes:
•ISO: Principi de l’ISO, Iso universal, Iso gestàltic, Iso cultural, Iso complementari, Iso en interacció, Iso ambiental, Iso grupal, Iso familiar, Iso comunitari, Iso transcultural.
•Objecte intermediari, Objecte integrador, Objecte de defensa, Objecte catàrtic, Objecte provocatori, Objecte enquistat, Objectes silenci i pauses.
•…
Les característiques d’aquest extens glossari que componen el model serveixen com a punts cardinals de moltes teories de la musicoteràpia.
Això converteix el MBMT en una metodologia flexible on el musicopsicoterapeuta (MPT) troba una possibilitat per a desenvolupar la seva pròpia personalitat dins un enquadrament científic i de sentit comú.
La musicopsicoterapia (Mpta) és definida com una psicoteràpia o sigui una teràpia relacional no verbal que té molt a veure amb l’ésser humà i no necessàriament amb el pacient.
Per tant el MBMT obre un nou horitzó en la musicoteràpia que fins ara estava retinguda com un tècnica terapèutica destinada a persones malaltes ja que el hom considera que els objectius de la musicopsicoterapia tenen un abast molt més ampli que té a veure amb la prevenció primària, i la millora de la qualitat de vida de l’ésser humà.
Al llarg de la seva experiència clínica, el professor Benenzon ha concebut quatre definicions de musicoteràpia. La definició actual de musicoterapia segons el model Benenzon és:
La musicopsicoteràpia és una psicoteràpia no verbal que utilitza les expressions corpori-sonor-no-verbals per desenvolupar un vincle relacional entre musicopsicoterapèuta i altres persones necessitades d’ajuda per a millorar la seva qualitat de vida i així, rehabilitar-les i recuperar-les per a la societat, així com també produir canvis socio-culturals-educatius en l’ecosistema i actuar en la prevenció primària de la salut comunitària.